En aquesta imatge de Kike Calvo,
l’enquadrament és central ja que la figura que es representa está al mig de
l’imatge fent l’acció. Podriem dir que és un primer pla ja que es veu nomès el
cap del tauró, que és el protagonista de la imatge, atacant i devorant la seva
presa. L’espai es troba ben definit, és una fotografia tancada ja que el mar
envolta i centra al tauró en la composició juntament amb els colors contrastats
que són el blau fosc casi negre i els blancs que hi ha. La composició és molt
simple, un cos al centre realitzant l’acció i que produeix un tipus de moviment
agressiu i salvatge donant-li força i velocitat. Els tons que hi ha en la
imatge són bastant trencadors, juntament amb el moviment de l’aigua impactant
amb el tauró, fent que es destaqui molt el vermell i tot seguit de la boca amb
aquests colors negres, blaus foscos i blancs. La gamma es totalment freda deixant nomes un
to calid que és a la boca tot i que es un vermell molt apagat i amb matissos
freds, però que fa que destaqui. La
textura predominant a la fotografia és l’impacte del tauró contra l’aigue que
trenca aquesta membrana tan delicada i que fa un moviment de velocitat, de potencia...
És una imatge bastant real, el seu grau de
iconicitat es bastant elevat, ja per ser una fotografia ja hi té aquest valor
afegit, però a mes aquesta naturalesa tan salvatge del tauró fa que ho sigui
més ja que el tauró sempre ha sigut el simbol de la ferocitat, del rei del mar
i el mes ferotge de tots.
La imatge és actual, l’autor vol presentar
la naturalesa tal i com és i per això fa aquesta i altres fotografies de la
mateixa serie mostrant aquest tipus d’agresivitat. Dona una sensació de, por,
força i prepotencia davant d’aquesta tonyina que serà devorada pel tauró i de
la bellesa que suposa aquesta.
Adrián Pons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.