dimarts, 13 de novembre del 2012

.


Jove Bororo, Steve McCurry (Young wodaabe man, Niger)


En aquesta fotografía podem veure a un jove noi de la tribu Bororo (en fulà Wadaabe) que porta la cara pintada de color groc, els llavis i els ulls negres i llueix roba i joies de colors molt variats i vius.


És una fotografía frontal, de primer plà del noi, amb una llum natural, molt homogènia i per tant no crea ombres brusques. Compositivament trobem una vertical molt marcada que l’atravessa -coincidint amb la ratlla blanca que porta pintada a la cara- i que serveix, al mateix temps, d’eix de simetria ja que a part de l’evident eix simètric que crea en les faccions de la cara també en trobem en el mocador, les joies que li penjen del cap, els collarets... També trobem que la línia d’horitzó coincideix amb la línia de la boca, fet que remarca l’expressió ambigua del personatge. Tot i que la cara és completament frontal el cos està una mica girat, aquest fet no canvia la composició pero si ens hi fixem el costat que està més allunyat de l’espectador està més desenfocat i té uns colors menys definits. També son importants els ritmes que creen la repetició de formes i colors, un clar exemple n’és la brusa amb unes ratlles seguint una pauta de colors, però també go trobem en els collarets i el mocador del cap, això ens provoca major interès al mirar la fotografía i al intentar descifrar-la.
 En aquesta obra, com en la gran majoría d’aquest autor els colors tenen una gran importància i protagonisme, amb un fort contrast de negres molt negres, colors molt saturats i molta definició. El fons, completament desenfocat, és de dos colors pastel força planers, mentres que la figura és de colors vius que creen grans contrastos com la cara groga i el mocador blau que són colors gairebé complementaris entre ells, i la roba utilitzant, sobretot, blaus, grocs i vermells molt purs
El noi mira directament a la cara i té una expressió que ben be no es pot saver si és seria o feliç tot això fa que la fotografía ens aporti moltes més sensacions i preguntes que ens venen al cap.

Els membres masculins joves d'aquesta tribu es pinten la cara d'aquests colors i llueixen les seves millors robes i joies ja que es posaran tots en fila i fent uns moviments de cara i cos molt hipnótics i cantant una de les noies joves de la tribu decidirà quin d'ells vol que sigui el seu marit.
El fotógraf Steve Mccurry viatja molt i fa aquesta classe de fotografíes, la gran majoría amb un grau alt de contingut social. Es va fer famós per un retrat, que va ser portada d'un número del National Geogràphic, en el que es veu a una noia afgana amb els ulls verds.


Judith Bassagañas 2A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.