La imatge que comento és
de Joan Colom. Concretament és de la seva sèrie “Gent del Raval” en la que
mostrava la Barcelona fosca de la prostitució, la pobresa… Data del 1958. En la
foto podem veure un nen recolçat amb una paret, amb la mirada perduda. En segon
pla veiem unes escales.
Es tracta d’un pla de
conjunt ja que agafa el cos sencer però agafa més espai. Sembla que la posició de
la càmara és la d’un lleu contrapicat. La composició d’aquesta foto és bastant
horitzontal, en trobem diverses horitzontals (el cantó de la paret o la del
nen). Altres línies que en marquen la composició són les línies de fuga, o la direcció
de la mirada del nen. A mesura que vas del primer a l’últim terme la llum
disminueix molt, fins arribar quasi a la foscor total. La foto està en blanc i
negre i no està molt contrastada, així té
una bona gamma de grisos. La textura rugosa de la paret contrasta amb la pell
fina del nen.
Aquesta foto per mi
representa la maduresa prematura dels nens d’aquella època, que per a poder mantenir
la família, ells també es veien obligats a treballar, en detriment dels seus
estudis. El nen no té una mirada d’innocència, la seva mirada és cap al futur,
sembla que miri l’horitzó esperant que els temps canviin. Em transmet el
robatori d’una infància.
Aquesta captura pertany
al moviment de la nova avantguarda catalana dels anys 50 i 60.
Joan Colom, en ella volia
que la gent veiés l’altre cara de la ciutat. Volia que causés un impacte a la
gent la imatge d’un nen que ha perdut tot indici d’infantesa. La considero una
foto melancòlica, però la mirada del nen transmeta un punteig d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.