Kabul, Afganistan
Aquesta obra és una fotografia feta per
Steve McCurry al 2002. Es va fer durant una de les seves expedicions a
Afganistan, concretament a Kabul.
Es tracta d’un pla general
amb un punt de vista lleugerament picat. La composició de l’obra està molt
marcada per una diagonal que va d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Aquesta
diagonal està definida gràcies a les llums i les ombres. És una imatge molt contrastada
lluminosament i això fa que hi hagi moltes ombres; aquestes fan que la foto
estigui emmarcada per color negre, i la única zona il·luminada on es pot veure
el que hi ha, és aquesta diagonal que a la part esquerra ocupa quasi de dalt a
baix i es va reduint a mesura que va baixant.
D’esquerra a dreta, es veu
primer una porta oberta de color verda però desgastada i bruta que fa ombra a
la paret que hi ha al fons. Després hi ha una figura humana ajupida al terra de
sorra, suposem que és una dona afgana, amb un burka típic del món àrab d’un
color lila amb molta definició gràcies a les ombres que formen els plecs de la
roba. A la dreta d’aquesta dona no hi ha cap figura més, només hi ha les ombres
projectades a la paret d’un rostre masculí.
Els colors terrossosos del
terra i la paret estan en harmonia i el que ressalta més són els colors més
vius de la porta i de la roba, que són quasi complementaris.
La porta oberta i el
tancament que fa la llum a la dreta de la foto, fan que la figura humana sigui
el centre d’atenció, la part més important de la imatge.
Aquesta figura humana
representa una dona tapada amb el burka, amb el cos amagat completament, com a
signe de desigualtat de gènere, de la societat masclista. El seu gest ens fa
pensar que està demanant caritat, o ajuda. Que hi hagi una porta i que ella
sigui dins d’una sala fa pensar que està tancada, reprimida sense poder sortir.
Les ombres ens donen una sensació de dramatisme, exagera encara més la foscor
de la situació que viu aquesta dona. L’ombra masculina projectada a la paret,
dóna una sensació de superioritat per part dels homes enfront del sexe femení.
La fotografia en general
dóna una sensació de tristesa, de compassió i a mi personalment, em fa venir
ganes de rebel·lar-me en contra d’aquestes injustícies.
Núria Pérez Gallego
2n A BAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.