Two Pairs of Legs in Black Stocking

Aquesta fotografia pertany a àmbit popular. El seu autor és l’australià Helmut Newton, (1920 -2004) i es considera un dels fotògrafs mes famosos de importants del segle XX. Les seves fotos es caracteritzen per noies nues amb talons, plenes de glamour i seducció. Aquesta fotografia va ser captada a l’any 1979 i va ser captada a París. La seva mida es de 48.8 X 47 cm, i la técnica del autor es la impressió en blanc y negre i sense cap retoc.  El seu enquadrament és un pla sencer ja que el noi de darrere se’l pot veure sencer, però com les noies estan mes a prop estan tallades, estratègicament, per donar èmfasi al gest secret que s’estan agafant les mans per darrere. El tipus de pla és contrapicat. Els elements mes importants de la fotografia son les cames de les dos noies, que tenen la ma agafada per darrere. Són importants les mitges i els talons. Al mitg tirant a la dreta hi ha una televisió a sobre d’una butaca, i darrere d’ella hi ha un noi mirant a les dues noies. La llum principal és tres quarts/ frontal il·luminant el darrere de les noies, però també hi ha algunes llums complementàries a la paret, més que per il·luminar per fer bonic. La fotografia està en blanc i negre, imprés amb “gelatin silver print”. Tot es veu una mica desenfocat menys els cossos de les dos noies, sobretot el terra que és de moqueta. La gamma està regulada i compensada. El grau d’iconicitat es total, ja que és una fotografia que s’assembla a la realitat. Aquesta fotografia pertany al moviment artístic contemporani. 

Anem a la part de connotació. Què volia expressar l’autor? No se sap, però diré la meva opinió. En un pla contrapicat el fotògraf vol fer gran al subjecte, en aquest cas les dues noies, les seves cames es veuen més grans, es podria dir que el pes cau a sobre del noi, a més, elles son dues, ell només un. Amb aquesta vestimenta sensual que porten, podria treure la conclusió de que potser es refereix a la seducció cap a l’home, la superioritat o control respecte a l’home, i ell es protegeix darrere la butaca, potser es sent indefens. A més les noies s’estan agafant de les mans, lo que pot significar que la unió fa la força. Per mi que la televisió estigui encesa vol dir que potser aquestes noies tenen moltes coses a dir, es volen manifestar contra l’home, potser estan a punt de fer-ho.

Gemma Pérez Ortega

Nick Brandt retratat de zebres girant el cap

Nick Brandt va néixer l'any 1966 a Londres.Aquest autor va estudiar pintura , més tard es va traslladar als estat units l'any 1992 i va fer diferents treballs com videoclips per exemple.

Amb el temps el que més va interessar-li fou les fotografies sobre animals i va decidir fer diferents llibres amb exposicions animals en concret una trilogia.

Aquesta fotografia de dos zebres girant el cap fou feta l'any 2005 a Àfrica. Com podem veure predominen línees horitzontals i dona intriga junt amb els colors blancs i negres que hi ha com a colors bàsics.

A part de les zebres hi ha un fonts molt gris contrastat amb un terra blanc que fa resaltar els dos animals que vol fer captar l'atenció i despertar sentiments dels possibles receptors que observin la composició.

També es pot apreciar que el pla és sencer on es veuen perfectament les dos figures representades amb real naturalitat perqué per molt que hi hagi la sensació de quietud hi ha la cua en moviment i el principi d'apollement d'una de les potes de l'animal.

                                                                                                  Alba Armengol Fierro 2batxA                                                                      

Rainbow Gathering, Benoit Paillé

Aquesta fotografia va ser feta per Benoit Paillé a Mèxic l’any 2010. Pertany a una sèrie anomenada Rainbow Gathering, fotografies que fa en unes reunions temporals de grups de persones amb la intenció de formar una comunitat en un ambient natural. En aquestes comunitats s’expressen i practiquen ideals de pau, amor, harmonia, llibertat y comunitat com alternativa consistent a la cultura popular de les masses, al comunisme, capitalisme y als medis massius. Aquestes reunions es diuen rainbow gathering, d’aquí reben el nom.

Utilitza un pla mitjà, ja que apareix el personatge tallat per una mica més a dalt de la cintura, d’esquenes a nosaltres. En la imatge, trobem un home, que se’ns el presenta de cintura cap a dalt. Veiem que va sense roba, però porta molts ornaments que destaquen bastant. Porta molts collarets penjant al coll i un que li travessa diagonalment pel cos, plomes en el cabell, que porta recollit, encara que no tot, deixa algunes rastes soltes... Esta molt sobrecarregat, tant per tots els guarniments que porta com per tots els tatuatges que té escampats per la pell. El personatge el situem gairebé en el centre de la fotografia, però esta lleugerament a l’esquerra. És el principal punt de focus, el fons queda desenfocat però podem identificar elements que situen el personatge en un espai al aire lliure.

Situo la línia d’horitzó en la part superior de la imatge, en la mirada del personatge. És una composició oberta perquè l’obra continua més enllà del que viem. Predominen línies diagonals en la composició, com ara la direcció que segueix la ploma vermella, o el collaret que li travessa diagonalment el cos, la diagonal de l’esquena, paral·lela a la del collaret. Podem identificar dos plans en aquesta imatge, un on es troba el personatge i l’altre en més profunditat.

Hi predominen els colors verds de la vegetació del fons que contrasta molt amb els vermells d’alguns elements(ploma, collaret, tatuatge, mocador...) que porta el personatge.  També contrasta la pell tan blanca que té amb la foscor del seu cabell negre.  Fa presencia la textura de l’aigua que hi ha a la part inferior de la fotografia i el reflex de la llum. Una llum difusa que il·lumina per igual tota la imatge. No és una llum molt potent. Cau sobre l’espatlla dreta de l’home fent que es marqui més la diagonal que crea el collaret vermell, dividint l’espatlla en una part fosca i l’altre lluminosa.

El fotògraf representa la intimitat que té el personatge davant la solitud que presenta el paisatge del fons. Ens mostra al personatge, com a una persona propera a nosaltres, que coneguéssim i que l’estiguéssim acompanyant a algun lloc on ell es mostres segur i tal com és. Ens vol ensenyar el seu “jo” més íntim d’aquesta manera, mostrar-nos les seves emocions per compartir-les, el seu benestar. Un benestar contagiós. El fotògraf es concentra en el caràcter intimista, busca mostrar la bellesa emocional per sobre de la física.

Judyth Romero

2n BAT A

Sense títol, Joan Colom.

La imatge que comento és de Joan Colom. Concretament és de la seva sèrie “Gent del Raval” en la que mostrava la Barcelona fosca de la prostitució, la pobresa… Data del 1958. En la foto podem veure un nen recolçat amb una paret, amb la mirada perduda. En segon pla veiem unes escales.

Es tracta d’un pla de conjunt ja que agafa el cos sencer però agafa més espai. Sembla que la posició de la càmara és la d’un lleu contrapicat. La composició d’aquesta foto és bastant horitzontal, en trobem diverses horitzontals (el cantó de la paret o la del nen). Altres línies que en marquen la composició són les línies de fuga, o la direcció de la mirada del nen. A mesura que vas del primer a l’últim terme la llum disminueix molt, fins arribar quasi a la foscor total. La foto està en blanc i negre i  no està molt contrastada, així té una bona gamma de grisos. La textura rugosa de la paret contrasta amb la pell fina del nen.

Aquesta foto per mi representa la maduresa prematura dels nens d’aquella època, que per a poder mantenir la família, ells també es veien obligats a treballar, en detriment dels seus estudis. El nen no té una mirada d’innocència, la seva mirada és cap al futur, sembla que miri l’horitzó esperant que els temps canviin. Em transmet el robatori d’una infància.

Aquesta captura pertany al moviment de la nova avantguarda catalana dels anys 50 i 60.

Joan Colom, en ella volia que la gent veiés l’altre cara de la ciutat. Volia que causés un impacte a la gent la imatge d’un nen que ha perdut tot indici d’infantesa. La considero una foto melancòlica, però la mirada del nen transmeta un punteig d’esperança.

La nena del Napalm, Nick Ut

Aquesta fotografia ha estat feta per el fotògraf Nick Ut i s’anomena la nena del Napalm feta el dia 8 de juny de 1972. Es tracta d’una fotografia històrica i política. Nick Ut va ser enviat allà per una agència, l’ Associated Press. L’autor retrata la guerra del  Vietnam i la tragèdia del poble de Trang Bang, prop de Ho Chi Minh ( Saigon ) quan un avió del bàndol estatunidenc vietnamita va bombardejar amb Napalm ( un combustible químic ) aquesta ciutat  per controlar la carretera entre Camboya i Vietnam. El missatge que ens dona es donar a conèixer la situació que s’estava efectuant en aquell moment de guerra i de malestar. Amb aquesta fotografia es va accelerar el final de la guerra del Vietnam.

David Felip Ribas

2n A BAT

Esta fotografiá es de Erwin Olaf , un fotógrafo holandés. Hace parte de una colección suya titulada Squares realizada entre 1983 y 1993. No precisó más detalles técnicos sobre esta colección en su web personal. Se dice que Erwin Olaf no se considera artista y menos un artista homosexual. Es famoso por sus fotografiás que tratan temas pecadores para una sociedad cerrada. Como por ejemplo el sadomasoquismo holandés, la desnudez de la vejez, sus diseños de servicios públicos...

Erwin Olaf eligió un plano entero y se puso ligeramente en una posición contra-picada para realizar su fotografiá. Esta en blanco y negro, se puede suponer que el autor quiso jugar con el contraste de la figuras concentrado todo el protagonismo sobre ellas. Se puede decir también que esta foto no le haría falta color , hubiera podido desvalorar esta fotografía.

Desde un punto de vista de la luminosidad, utilizó una luz frontal de tal manera que se puede observar bien los detalles de la mujer y del bebe.

En cambio de muchas fotografiás en blanco y negro, esta no tiene muchas gammas de grises.

Es una composición triangular. El punto de interés de la fotografiás son las dos figuras que crean un triangúlo desde el suelo hasta la cabeza de la mujer.

Se puede observar las diferencias de texturas, donde desde mi punto de mi vista, el autor nos quiere crear un sentimiento de diferencia a partir de esos cambios de textura: la piel final del bebe, el cuerpo voluminoso de la mujer y las sabanas arrugadas.

Deduzco que el autor tuvo como intención hacer nos sentir la diferencia entre la juventud y la vejez. Tiene una parte narrativa también que cada uno interpretaría a través de la mirada, la textura de la piel de los personajes. Indirectamente los dos personajes crean una unión que nos transmite muchas emociones. Sobretodo con la mujer, que es todo el contrario del niño: masa corporal voluminosa, vejez, posición de cansancio, cara fatigada por la vida...

Kabul, Afganistan ; Steve McCurry

Kabul, Afganistan

Aquesta obra és una fotografia feta per Steve McCurry al 2002. Es va fer durant una de les seves expedicions a Afganistan, concretament a Kabul.

Es tracta d’un pla general amb un punt de vista lleugerament picat. La composició de l’obra està molt marcada per una diagonal que va d’esquerra a dreta i de dalt a baix. Aquesta diagonal està definida gràcies a les llums i les ombres. És una imatge molt contrastada lluminosament i això fa que hi hagi moltes ombres; aquestes fan que la foto estigui emmarcada per color negre, i la única zona il·luminada on es pot veure el que hi ha, és aquesta diagonal que a la part esquerra ocupa quasi de dalt a baix i es va reduint a mesura que va baixant.

D’esquerra a dreta, es veu primer una porta oberta de color verda però desgastada i bruta que fa ombra a la paret que hi ha al fons. Després hi ha una figura humana ajupida al terra de sorra, suposem que és una dona afgana, amb un burka típic del món àrab d’un color lila amb molta definició gràcies a les ombres que formen els plecs de la roba. A la dreta d’aquesta dona no hi ha cap figura més, només hi ha les ombres projectades a la paret d’un rostre masculí.

Els colors terrossosos del terra i la paret estan en harmonia i el que ressalta més són els colors més vius de la porta i de la roba, que són quasi complementaris.

La porta oberta i el tancament que fa la llum a la dreta de la foto, fan que la figura humana sigui el centre d’atenció, la part més important de la imatge.

Aquesta figura humana representa una dona tapada amb el burka, amb el cos amagat completament, com a signe de desigualtat de gènere, de la societat masclista. El seu gest ens fa pensar que està demanant caritat, o ajuda. Que hi hagi una porta i que ella sigui dins d’una sala fa pensar que està tancada, reprimida sense poder sortir. Les ombres ens donen una sensació de dramatisme, exagera encara més la foscor de la situació que viu aquesta dona. L’ombra masculina projectada a la paret, dóna una sensació de superioritat per part dels homes enfront del sexe femení.  

La fotografia en general dóna una sensació de tristesa, de compassió i a mi personalment, em fa venir ganes de rebel·lar-me en contra d’aquestes injustícies. 

Núria Pérez Gallego

2n A BAT

Alto Churumazu, Yanesha, Perú

Aquesta fotografia ha estat capturada al 2004 pel fotògraf Steve McCurry anomenada Alto Churumazu a la localitat de Yanesha, Perú. McCurry va capturar aquesta fotografia en una zona muntanyosa del Perú on hi va veure aquest nen que estava sent turmentat per uns altres. Aquest tenia una pistola de joguina a la mà fent un gest de disparar-se. McCurry va anar cap a aquest nen per si el podia ajudar, però ell no va respondre perquè estava molt molest i va marxar direcció cap a casa seva encara amb la pistola de joguina subjecta al seu cap.

En referència a l’aspecte formal de la fotografia, té un enquadrament  molt ben ajustat ja que a aconseguit que el pes de la imatge no recaigui en el nen deixant així un espai buit més ampli al costat esquerra de la fotografia. El fotògraf utilitza un pla mig ja que talla el personatge per la cintura i així dóna més importància a la expressió del personatge, en aquest cas un nen. Utilitza un fons pla, sense profunditat, d’un color marronós-grisós que es relaciona amb la camiseta que porta i, donant així tot la expressivitat al nen, més concretament, a la seva cara.

Utilitza un angle de visió mitja, a la alçada dels ulls donant èmfasis a una relació entre el personatge de la fotografia i l’espectador de igualtat. Està equilibrada en referència a la composició amb un cert pes visual a la dreta de la fotografia, on hi ha el nen,   compensada amb l’espai buit del costat oposat. Un fons pla reforçant així l’acció que està fent el nen. Unes textures molt ven definides tant en el fons com en el nen, amb un enfocament centralitzat a la cara. Una gama de colors marronosos-grisosos en conjunt destacant blaus i negres i, una llum ambiental directa del sol sense utilitzar cap tipus de focus.

En  referència a l’aspecte connotatiu, personalment em suggereix i em proporciona una idea de desesperació preguntant-me quines són les causes que han pogut fer arribar aquest nen fins a aquest punt. Per a mi la seva màxima expressió es concentra amb la relació entre la pistola i l’ull i, les seves llàgrimes baixant per la seva cara. L’incloc en un context de pobresa agafant com a referència la samarreta bruta i vella i, el fet que tingui una pistola que tot i sent de joguina, la idea de pistola, el respecta i el mal que pot provocar aquesta i és. Tot aquests aspectes fa que sigui una fotografia molt expressiva amb una gran concentració emotiva, causada pel fet que el subjecte de la composició sigui un nen en una situació tan desesperada.

El fotògraf ens vol donar un missatge de desesperació des del punt de vista d’un nen petit i com el pot repercutir.

Steve McCurry és nascut el 24 de febrer de l’any 1950 en un suburbi de Filadèlfia, Pennsilvanià. La seva carrera com a fotògraf va començar a la Guerra d’Afganistan (1978-1992). També ha cobert altes conflictes internacionals com la Guerra entre Iraq i Iran o la Guerra del Golf.

Joel Torrecabota

2n A BAT